El projecte busca respectar al màxim l’edificació existent així com posar en valor les propietats constructives inherents a la mateixa. La proposta intenta ampliar l’estratègia de conservació del patrimoni i aposta per una proposta que respecti els paràmetres internacionals, on no només es mantingui la façana o la primera crugia de l’edificació, sinó pràcticament la totalitat de la construcció principal. D’aquesta forma, la idea és anar més enllà del manteniment de l'edificació, per intentar preservar-ne la seva ‘essència’; així, tots els elements constructius que s’afegeixen busquen una harmonia entre l’existent, i la nova ampliació – que serà discreta per a que sigui la idiosincràsia de la construcció existent la que prevalgui.

Amb la intenció de ressaltar l’horitzontalitat d’aquest tipus d’edificacions, tan característica d’aquesta zona de la Ciutat de Mèxic en el segle XIX i a principis del segle XX, la tercera planta del projecte és totalment de vidre; d’aquesta manera l’ampliació en alçada de la casa es separa de l’estructura existent, permetent-nos alleugerar el pes de la intervenció tot generant una franja transparent que marca els límits entre la nova intervenció i la casa amb valor històric.

Aquesta tercera planta pren com a referència la construcció adjacent per a reforçar la integració en el conjunt urbà, i responent altra vegada als paràmetres internacionals on la preservació busca mantenir els “àmbits històrics” més enllà de la preservació de les construccions aïllades.