Com podem imaginar el parc del segle XXI? Quin paper hauria de jugar a la ciutat contemporània? Quin ha de ser el seu programa? Els espais públics són els principals vehicles de la participació col·lectiva en la vida de la ciutat. Una ciutat sense espais interessants i variats tendirà a no ser més que un teixit automatitzat de vides individuals, privades. L'objectiu és doncs, mantenir l'espai públic com una part integral de l'estructura i els usos de la ciutat.

La majoria dels parcs construïts en el segle XX són la continuïtat d'una inèrcia generada en el XIX, on el paisatge és incorporat com a element decoratiu. Els parcs públics són llocs de contemplació, on el paisatge construeix un escenari per a l'oci, llocs on caminar, seure i sentir-se fora de la ciutat industrial, i per tant, prop de la natura. El parc del segle XXI reflecteix una nova comprensió i planejament de la ciutat, i són incorporats com a components urbans actius, elements claus en el disseny de la ciutat i la seva vida quotidiana. Els parcs haurien d'interpretar-se com a nodes d'activitat i producció, i per tant, no sols com a parcs temàtics de vianants.

El potencial increïble del terreny de Neuchâtel recau en la seva ubicació, prop del centre de la ciutat i el llac; la seva riquesa natural i el paisatge (llac, platja, vistes als Alps, i més), són valors extraordinaris que haurien de convertir-se en oportunitat. La seva condició actual com a vestigi urbà (falta de programa, barreres topogràfiques i dificultat en la gestió de l'escala) poden intervenir-se per a ser transformat en una nova atracció. Comprendre i incorporar la complexitat existent en el context urbà, així com definir una estratègia clara respecte al paisatge, és clau per a vincular aquest lloc a l'estructura urbana existent, i convertir-lo en un nou punt de centralitat de la ciutat, de la nova Neuchâtel.