El projecte proposa definir una construcció espacial que ens remeti a una estructura triangulada i visualment complexa, i que no solament permeti un ús fluid, divers i dinàmic de l'espai, sinó que, a més, incorpori aquesta fluïdesa com un component matèric i identitari. Així, la proposta estableix una trama triangulada autònoma suspesa a la sala, i que serà la que estableixi el sistema espacial que estructuri els usos; la combinació de reticles ortogonals a diferents inclinacions construeix la condició triangular i la percepció d'un espai complex, basat en una geometria cartesiana bàsica.

La construcció de l'element estructural i identitari de la proposta és de teixit; un teixit traslluït, fràgil, i vaporós que permet la transparència entre els espais, i que es materialitza en una forma geomètrica cartesiana definida gràcies a les seves costures, sòlides. La superposició de tres franges de teixit, amb geometries ortogonals però no coincidents, desdibuixa la definició inicial d'espais delimitats per a consolidar la percepció d'una intervenció contínua, on la diversitat i la fluïdesa són protagonistes.

La proposta estableix camps cromàtics per a cadascun dels usos que es proposen en el programa, que corresponen al seu torn amb els espais definits. Més enllà d'imaginar una possible simfonia de colors, es proposa que les projeccions puguin jugar un rol ordenador de les activitats i fluxos dels visitants. Així, imaginem que a través del color (i projecció) es pugui marcar l'accent sobre l'un o l'altre espai segons la programació – si un acte es desenvolupa en un o diversos espais, activar el color en aquests alhora que es neutralitzen amb un color molt tènue els altres.