El projecte del Palau de Pedralbes respon a un concurs de rehabilitació de la Planta Baixa d'aquest palau, construït als afores de la ciutat, i ara convertit en emblema institucional en els límits de la ciutat actual. El Palau de Pedralbes va ser construït per a ser residència oficial dels reis d'Espanya durant l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929, qualitat que va mantenir fins al seu traspàs a l'ajuntament de Barcelona fa uns pocs anys. El seu estil eclèctic basava la seva decoració i identitat en les aportacions de diversos dissenyadors (vinculats molts d'ells al disseny d'escenografies) a qui s'encarregava de forma aleatòria i individualitzada el disseny de cada habitació. Durant els anys 50, i sota el mandat del General Franco, el Palau va ser transformat parcialment, però sense un projecte totalitari clar, sinó simplement en la millora dels acabats, i no necessàriament la unificació d'un criteri ni de la consolidació espacial del projecte.

La proposta es centrava en l'eliminació de tots els elements decoratius sense interès històric, per fer aflorar els valors arquitectònics. L'esquema neoclàssic de l'edifici té el carisma i una estructura clara que possibiliten una fàcil adaptació als usos institucionals que la Generalitat vol implementar en el Palau. La proposta zonificava el projecte en àrees independents que podien desenvolupar els seus usos en paral·lel sense interferències, tot i relacionar-se espacialment.