L’exposició, que exposa la història de les religions a Catalunya i la seva relació amb la llengua, s’estructura en sis temes els quals, cada un d’ells, es desdoblen en dues subtemàtiques; els continguts s’expliquen majoritàriament mitjançant documents i/o llibres. La intenció del projecte és des de l’inici ajudar des de la configuració espacial l’estructura de l’exposició, per a col·laborar des de la forma, en tant que possible, a la lectura integral del discurs curatorial. Paral·lelament, i també com a punt de partida del projecte, es va plantejar un disseny del muntatge que fos senzill, econòmic i sostenible.

L’exposició es concep com una successió de contenidors uniformes, que reforcen la tesi curatorial de tractar totes les religions de forma equivalent; aquests contenidors són creuats per un eix vertebrador que uneix tots els espais, i conseqüentment, totes les religions. L'homogeneïtat que s’estableix en el muntatge només es trenca en punts singulars, com són l’entrada o els remats visuals del corredor central. En aquests, es reforcen les visuals amb peces d’alt valor simbòlic o formal, col·locades estratègicament en el disseny: unes campanes a l’entrada que permeten la interacció amb el públic; i una projecció colorista amb continguts festius i l'escultura amb gran valor històric, en els extrems d’aquest eix. Front aquest muntatge voluntàriament homogeni, el color i la diferencia són proporcionats per la il·luminació: s’aplica una àmplia paleta cromàtica generada tan sols per filtres de colors i intensitats de llum, que banyen murs, textos i reproduccions de peces (mai originals), generant un ritme i una cadència a una exposició voluntàriament repetitiva en la seva forma.

Quant a la materialització dels contenidors, el projecte busca en la seva tectònica l’expressió més pura de l’austeritat. Una clara aposta per un material d’origen reciclat, i reciclable, el cartró corrugat, està a l’origen del projecte. Al cartró, que es presenta apilat creant grans estibes, se li practiquen uns buidats per a contenir les peces; l’interior de les peces, necessàriament folrat per motius de seguretat i manteniment de les peces, es fa amb fusta estàndard, sense tractaments ni acabats; finalment, un vidre senzillament cargolat, sense més detall que la modulació regulada entre la totalitat de les vitrines, actua com a protecció de les peces. La totalitat dels materials seleccionats responen doncs, a una busca recurrent de l’austeritat i de la voluntat d’una arquitectura efímera sostenible, i sobretot, continguda.