El proyecto busca acotar un espacio al objeto a exhibir, dándole orden y ritmo a una exposición intencionadamente intimista. Las maquetas de obras en espacio público de Susana Solano son tratadas casi como joyas, que se relacionan mediante cruces de miradas en el espacio y en el tiempo.

Ante dos salas de características espaciales opuestas, se proyecta un sistema expositivo que se amolde a los dos espacios, dando continuidad al discurso de la exposición. Se diseña una envolvente que unifique la percepción del espacio y que solucione en su propio discurso compositivo la exhibición de las piezas.

Así, se construye una envolvente frágil, translúcida, blanca, casi sacramental, para albergar a unas piezas duras y contundentes. El referente directo son los farolillos de feria, hechos de papel texturado en forma de nido de abeja, con su volumetría adquirida a base de aire e ingenio. De allí a encontrar el cartón reciclado en forma de nido de abeja que se utiliza para rigidizar el interior de las puertas de madera, sólo hay un cambio de escala y algunas horas de investigación; y una solución económica y reciclable.

Amb els condicionants tecnològics i tècnics que suposen l’elecció d’aquest paper, es dissenyen uns mòduls les dimensions dels quals vénen definides per als seus suports superior i inferior, que no són més que portes estàndards de dimensions mínimes. Així a cada mòdul s’agrupen 5 tires de cartró reciclat blanc en forma de niu d’abella, creant parets gruixudes on s’inserten les vitrines. Aquestes, intensament blanques, es llegeixen com a marcs suspesos en el paper, enquadrant i accentuant la tectonicitat de les peces.

Així es construeix un espai neutre, però ric en textura i transparències. El projecte juga amb la doble lectura que ofereix el paper, subratllant amb llargues perspectives la visió blanca i sòlida quan es mira en escorç, i jugant amb el moaré i la transparència quan és vist en perpendicular. L’elecció i tractament del material enriqueixen d’aquesta manera l’exposició, generant lectures creuades entre les peces a través del propi material, tot creant una intimitat generada per l’envolvent texturitzada.