La rehabilitació i actualització del Palau d’Alfons XIII a Montjuïc és un exercici que obliga a la reflexió del seu valor patrimonial. El projecte aborda aquesta actuació des del plantejament del valor patrimonial de l'arquitectura de l'edifici projectat per Puig i Cadafalch, però de la mateixa manera, pel caràcter històric de la plaça de Josep Puig i Cadafalch (en endavant, plaça PiC), i de la mateixa muntanya de Montjuïc, pel seu alt valor paisatgístic i mediambiental.

L'edifici es planteja com una connexió entre dos grans espais públics i verds de la ciutat, actuant de passatge naturalitzat: l'edifici és un buit esculpit i cultivat que connecta dos grans espais verds. La futura demolició del pavelló d'Itàlia, i la reurbanització de la plaça, conviden a replantejar l'accés i la façana principal de l'edifici per activar el renovat espai urbà. La connexió és necessàriament ascendent i pren la seva forma de les traces pròpies existents a Montjuïc: l'interior de l'edifici es construeix recordant les antigues pedreres de la muntanya que després van ser recuperades per a equipaments de la ciutat, amb una geometria i ritme que s'adapta al rigor de l'estructura quadrangular de l'edifici, però que posa en valor el buit a través de la rigorositat, tectònica i formalitat cartesiana del perímetre construït. Aquests murs es pleguen entre ells, generant així espais d'escala acotada que permeten crear successions d'àmbits de relació i sociabilització amb una escala més humana, en contrapunt a la monumentalitat dels espais públics existents a l'àmbit del Passeig de Maria Cristina. Unes plataformes esglaonades ascendents contenen el programa 'opac' de l'edifici, delegant al buit els espais de relació i circulació; l'ascensió es produeix a través d'una seqüència d'escales, grades i escales mecàniques que van consolidant un recorregut cap a la planta sota coberta, que s'obre cap a la muntanya a través de dues grans connexions; la transparència de la coberta, al seu torn, permet la relació visual contínua amb la muntanya. La construcció d'aquesta topografia ascendent refereix a la materialitat de pedrera; els murs es construeixen de terra compactada de la pròpia excavació, reforçant la tectònica pròpia de la muntanya.