Intervenir en el Eco, encara que sigui una intervenció efímera, és de totes totes un repte — més enllà de ser un exercici de luxe. Les bases del concurs demanen un espai on poder-hi celebrar conferències de petit format, concerts, … bàsicament un espai flexible, configurable en escales i disposicions diferents. Les primeres reflexions conclouen tres consideracions: no intervenir en la pròpia estructura de l’edifici, i per tant, fer una actuació exempta; la intervenció haurà de ser coberta, donades les condicions climàtiques de la Ciutat de Mèxic (sol i pluja). Necessàriament, doncs, estem parlant d’un objecte; i l'última, assumint que és un objecte, i que per raons de capacitat haurà d’ocupar gran part de l’espai, estudiar quines seran les característiques físiques (matèriques) d’aquest objecte per a que aconsegueixi dialogar amb l’entorn, sense destrossar-lo ni segrestar-lo.

Finalment el pavelló serà un cilindre, una planta lliure que es col·loca al bell mig del pati; un sistema basat en una tecnologia molt bàsica, i de baix cost. Un joc de portes prefabricades que s’obren i es tanquen, portes que poden convertir-se en contingut elles mateixes, o miralls que actuen com a eco de l’entorn de l’edifici; unes reflexions que essent parcials i dissonants, generen infinitud de noves configuracions visuals.