L'habitatge és una construcció humana creada originalment per a la protecció, alhora que allotja la interacció social. L'arquitectura és a l'arrel de la coexistència, i les seves formes i naturalesa han estat històricament un reflex de la cultura i la societat. Amb la recent liqüefacció de les estructures socials (és a dir, ara que les "famílies" poden adoptar formes extenses i variar al llarg del temps), l'arquitectura busca respondre a aquesta nova realitat en constant evolució (tot reprenent temes fonamentals de l'habitatge plantejats als anys setanta amb la industrialització): flexibilitat, intercanvi, construcció incremental. Adaptabilitat. La comunitat és central en totes les dissertacions. Sala d'estar, saló, sala de convivència; són designacions donades a l'espai construït específicament per acollir la coexistència. En l'esforç de deconstruir, atomitzar i reensamblar els diferents usos de l'habitar (dormir, treballar, cuinar, menjar, netejar) per fer les unitats d'habitatge flexibles i eficients, la interacció ha estat relegada a un adjectiu d'altres activitats, o sobresimplificada com un dels molts usos de l'habitar. Creiem que la interacció (viure, estar, família, parlar) és fonamental en i per a la societat i, per tant, l'arquitectura ha de construir, donar forma, preservar i reforçar aquesta centralitat. Independentment d'altres escales d'interacció que sorgeixen en agrupar unitats per a la cohabitació o el co-living, situar la sala d'estar al nucli de cada unitat subratlla la raó de ser genuïna de l'habitatge.

Concentric House es construeix al voltant de la idea d'un espai de convivència central, tot integrant les principals discussions contemporànies sobre l'habitatge. La casa (escalable) s'articula al voltant de tres estances (dormir, menjar, higiene) i tres espais exteriors (patis i exterior) que triangulen i pivoten al voltant de la sala d'estar. S'explora la gradació de les relacions construïdes amb l'entorn, maximitzant les obertures de la sala d'estar per ressaltar la seva centralitat; els patis interiors introdueixen la natura i la llum, proporcionant privacitat i transició, alhora que garanteixen un comportament climàtic passiu. L'escalabilitat del projecte s'estableix mitjançant la iteració de les habitacions i patis redefinits, demostrant que el disseny és un sistema de relacions més que un artefacte tancat. La prefabricació dels tancaments (i les dimensions fixes dins del sistema) atorga legitimitat a l'escalabilitat proposada. Es realitzen exploracions per replicar els vincles establerts a Concentric House en altres estructures d'habitació (habitatge plurifamiliar, co-living), assegurant la centralitat de la sala d'estar i evitant la seva reducció a una habitació programada més en sèrie.